Es major èxit des catalanisme a Balears, ha estat fer creure que s'enemic des poble balear, es que posa en perill s'identidat i es futur de ses illes ès Espanya, quan en realidat ès i ha estat sempre Catalunya.
Qualsevol pais, regió o poble, té una histori més o menos llarga, més o menos brillant. Però lo normal ès que aquesta histori sia divulgada amb orgull i inclús intentant exagerar lo bo i oblidarsé de lo dolent, lo que es fransesos nomenan "xovinisme".
Es cas de Balears ès un cas peculiar, tenguent una histori milenaria i brillant, podriem comensar xerrant des foners mallorquins i menorquins que varen tenir un paper destacat an ets exèrcits de Roma i Cartago, fins an es corsaris balears que participaren a sa guerra contra sa Fransa den Napoleó an es segle XIX.
Sense oblidarmós de personatges històrics, mundialment coneguts, com en Ramon Llull o Fra Juníper Serra.
No obstant a Balears, sa majoria des ciudatans desconeixen sa riquesa de sa seva propi histori, i això ès degut principalment, a un sistema educatiu que enalteix tot allò relacionat amb Catalunya i que menosprecia allò que pugui tenir un caràcter propi, tot allò que pugui esser diferenciador de lo català.
Estan formant an es ciudatans de sa futura gran Catalunya.
Un des majors èxits des catalanisme a Balears, ha estat fer creure que s'enemic des poble balear, es que posa en perill s'identidat i es futur de ses illes ès sa pèrfida Espanya, que oprimeix Balears cultural i econòmicament impedint es seu desarrollo. I que sa salvació ès s'independenci d'Espanya i s'integració a uns imaginaris paísos catalans, liderats per Catalunya, evidentement.
Tot i això, recordant allò de: "Qui no conoceix es seu passat està condemnat a repetirhó". Si feim un viatge pes passat mos adonarem que qui realment ha "fotut" sempre a Balears i segueix fentlo, ha estat precisament Catalunya.
Lo cert ès que Balears té ben poc que agrair a Catalunya o a sa Corona d'Aragó, i es periode espanyol tampoc ha estat per tirar coets, de fet es periodes més sorprenents de Balears varen esser quan era independent o casi independent, com an es periode des Banú Ganiya (1126-1203) o an es periode des regne privatiu(1276-1343).
Es primer pic que varen venir per aquí va esser a 1114, en Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, junt amb sos pisans, amb s'excusa d'acabar amb sos actes de pirateria balear. Aquesta visita suposà sa destrucció i saqueix de Palma, robatoris, violacions i sa mort de milers de mallorquins. Sen varen anar duintse totes ses riqueses quen varen porer.
Uns cent anys después tornaren, a 1229 amb en Jaume I i amb sa mateixa excusa. S'assalt a Medina Mayurca(Palma), va suposar un des majors genocidis d'aquella època, es cadàvers se podrien an es carrers de Palma, es soldats i mercenaris den Jaume I, protagonisaren una orgia d'assassinats, violacions i robatoris que se va perllongar per espai de 8 dies. Però aquet pic varen quedar.
Va suposar sa mort de més de 25.000 persones i s'esclavitut de milers més. I aquesta fetxa ès sa que es nostres estimats catalanistes balears volen convertir en es dia de ses Illes Balears.
A 1276, a sa mort den Jaume I, i segons sa seva voluntat, es regne se divideix entre es seus dos fiis, en Pere III d'Aragó i en Jaume II de Mallorca. En Pere mai va estar d'acort i después de 2 anys obliga an es seu germà Jaume a jurarli vassallatge.
A 1285 desembarca a Mallorca n'Alfons, primogènit del rey d'Aragó, per fershi amb so Regne de Mallorca en nom de son pare. Sa major resistenci la troba an es castell d'Alaró, i an es seu comandament s'hi troben en Guiem Cabrit i en Giem Bassa, fidels an es seu legítim rei en Jaume II de Mallorca.
Después de sa presa des castell, n'Alfons ordena cremar vius a ses brases an en Cabrit i en Bassa. En Cabrit i en Bassa se convierteixen en martirs i herois de sa resistenci mallorquina.
S'ocupació durarà 13 anys, quan a sa mort den Alfons III d'Aragó, es seu germà en Jaume II es coronat rei d'Aragó. En Jaume II d'Aragó torna es Regne de Mallorca an es seu tio en Jaume II de Mallorca, però es rei de Mallorca continuarà essent vassall del rei d'Aragó.
100 anys después de sa conquesta cristiana, Balears era un regne casi independient i protagonista d'un dets episodis més sorprenents d'aquell temps. Essent un regne petit i fràgil, tenguent que fer equilibris diplomàtics per porer sobreviure, consegueix esser des primers pobles des Mediterrani a comerciar amb Anglaterra i Flandes, funda es primer bisbat a ses Illes Canaris i arriba fins ses aigos des Riu Senegal, a s'Àfrica negra, 100 anys antes que es portuguesos. Crea una de ses escoles cartogràfiques més importants d'aquell temps i dona a sa cultura europea i mundial un personatge únic, com en Ramon Llull.
Poria haverse convertit en cosa parescuda a Gènova o Veneci, però aquet curt periode de llum se va apagar quan a 1343, en Pere IV de Aragó, deposa an en Jaume III, rei legítim des Regne de Mallorca, i a 1349 ès assassinat per ses tropes des rei aragonés.
Es Regne de Mallorca passa a esser botí de guerra, ses seves arques son buidades i sa seva flota requisada. Es seguidors del rei legítim des regne son perseguits i represaliats. Comensa una època de miseri i de fam. En Pere IV decreta que Balears passi a formar part de Catalunya, Privilegi de Sant Feliu De Guíxols. Això no va esser admès mai pes dirigents de ses illes, però aquesta humiliació se perllongarà durant varies dècades.
Finalment se va conseguir que es Regne de Mallorca tornàs esser una entidat independienta de Catalunya, Privilegi de Gaeta, però ja mai va tornar a esser lo mateix.
A 1410, después de sa mort de s'últim rei des llinatge den Jaume I sense descendenci, se convoca an es representants des territoris de sa Corona d'Aragó, per triar an es nou monarca, lo que se va nomenar "compromís de Caspe". Mallorca envia es seus representants, però aquets son totalment ignorats i ningunetjats. Ès elegit rei en Ferran d'Antequera, de sa dinastia castellana des Trastámara.
A 1450 comensen una serie de revoltes protagonisades per sa pagesia mallorquina, degut a sa situació de miseri i abús per part de sa ciudat de Palma an es cobrament d'impots. Culmina quan dos anys después n'Alfons V d'Aragó, es Magnànim, envia un exèrcit de mercenaris a s'illa. Es pagesos son derrotats i es caps executats.
Después d'això, sa situació de miseri des pagesos va esser encara pitjor. Sa gent moria literalment de fam.
Después de s'integració de sa Corona d'Aragó i Castella, después des matrimoni den Ferran II d'Aragó i na Isabel I de Castella a 1469, per formar Espanya. Catalunya se sumeix a una letàrgia que durarà casi 400 anys, interromputs breument per sa sublevació de 1640 i sa guerra de succesió de 1711.
A 1833 surgeix lo que se va nomenar la renaixença, que podriem considerar es naixement des catalanisme. An es poc temps tornen ses agresions contra Mallorca, però aquet pic en no porer esser de caràcter militar, ho son de caràcter cultural, i més subtils.
A 1832 se tanca sa Universidat Luliana de Palma, a sa que havia estudiat Fra Juníper Serra, evangelisador de California. A partir d'aquí ses gents de Balears han de surtir de ses illes per porer cursar estudis universitaris. I es seu destí sol esser Barcelona, a von se sumergiran a un mon d'exaltació catalanista i de subordinació a sa "mare patria catalana", recordem que segons sa doctrina catalanista, varen esser catalans quins repoblaren Balears i Valenci. No importa lo absurd d'aquesta teoria, com hem demostrat en aquet treball, simplement s'ha convertit en dogma de fe.
A 1918 en Pompeu Fabra publica s'actual gramàtica catalana, basada en es dialecte xerrat a Barcelona, que hauria d'aplicarsé també a Valenci i Balears. S'intelectualidat balear accepta, excepte es filòleg mallorquí i antic colaborador den Frabra, Mossèn Alcover, qui va calificar això come cosa desbaratada, tot i això ses seves queixes son ignorades. Ara Mossèn Alcover s'ha convertit en un apostol des catalanisme balear, ès sa manipulació historica propi de tots es règims que intenten imposar sa seva mentida.
Sa dictadura den Franco va suposar un parèntesi, después d'aquesta, es catalanisme surgeix amb forses renovades. A Balears consegueix que es català sia llengo oficial de sa comunidat junt amb so castellà, en detriment de sa llengo mallorquina, i es catalanisme s'instala a tots ets estaments de Balears: justici, política, administració, però sobre tot a educació, que serà sa preda angular per imposar a tota costa sa seva doctrina.
A 1962 se crea sa OCB (Obra Cultural Balear), si a un primer moment aquesta organizació va defensar sa llengo i sa cultura de Balears, ara s'ha convertida en instrument de catalanisació de ses illes, an es servici de sa Generalitat de Catalunya, de qui rep quantioses subvencions. Junt amb so colectiu docent catalanista, s'han convertit en es principal impulsor des nomenats "paísos catalans", que no ès més que sa submisió a Catalunya per part de Valenci i Balears, quins han de acceptar sa llengo catalana i sa versió tergiversada que fan de sa seva histori.
Si Valenci a resistit an aquest absurd, Balears s'ha sumit fins ses últimes consecuencis an aquet desbarat, lo que significarà sa desaparició de sa llengo mallorquina i s'ignoraci de s'histori propi de Balears.
Ara es polítics independentistes de Catalunya s'han embarcat a una absurda carrera fins a s'independenci, que no té es suport ni des 50% de sa seva població. Quan per modificar qualsevol article des seu estatut d'autonomia, necessiten dos tersos des seu parlament.
No té es suport de cap país ni estament internacional. Sels ha dit repetidament que surtiran de s'Unió Europea i de s'euro, i no obstant sigueixen obstinats, enganant a sa seva població sobre ses maravelles d'una Catalunya independienta, més lliure i més pròspera.
I lo més estupit d'això, ès que es nostres estimats catalanistes balears, estan entusiasmats esperant emular a Catalunya.
Això ès com es loco que se tira per un precipici, Catalunya, i es benèit, Balears, li segueix.
Lo cert ès que mentres s'independenci de Estats Units va esser, "es govern des poble, pes poble i per es poble"(Abraham Lincoln).
S'independenci de ses colonis espanyoles, se va deure simplement a que es lladres oligarques d'Hispanoamèrica, no volien repartir amb sos oligarques lladres d'Espanya. De manera que ells quedaren amb sos seus lladres i noltros amb sos nostros, i així fins ara.
De sa mateixa manera, s'independenci de Catalunya no ès més que sa negació des lladres oligarques de Barcelona a repartir amb sos oligarques lladres de Madrid.
Recordem que an es 2006 es suport a s'independenci a Catalunya no superava es 15%, i es partit polític més important, "Convergència i Unió", no era independentista sinó autonomista, fins que va coincidir, per coses des destí, s'investigació des cas Pujol amb sa deriva independentista de "Convergenci", es partit polític que en Jordi Pujol va fundar.
Hem de resaltar que es cas Pujol, representa es major expoli continuat de ses arques públiques d'aquet país, Espanya. I tenguet en compte s'historial de corrupció d'Espanya, tant sols porem fermos una idea de lo que estava i està passant davall sa Senyera.
Hem de tenir molt present que es periode d'unió de Balears a Catalunya, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, va significar.
ES FI D'UN SOMNI:
S'exploració d'Àfrica i de s'Atlàntic, es comers amb so Nord d'Europa i es mon àrab, es desarrollo científic i intelectual, com va esser s'escola cartogràfica i en Ramon Llull, i altres coses sorprenents que pot esser qualque dia descubrirem.
I ES PRINCIPI D'UN MALSON:
Sa ruina econòmica des Regne de Mallorca, miseri, fam i disminució de població.
Diuen que s'histori l'escriuen es gonyadors. Però si ets un perdedor amb sos suficients dobbés per comprar renegats i traidors, i els hi poses a puestos estratègics, com a educació, política, medis de comunicació, justici... Podràs reescriure s'histori a sa teva convenienci.
Español