Es catalans no dugueren "el parlar salat" a Balears, varen esser mallorquins i menorquins quins varen dur es seu "xerrar salat" an es litoral de Girona, quand fugiren de s'invasió musulmana an es segle X.
Article salat. Sa versió oficial mos diu que sa característica més significativa de sa llengo Balear, va esser duita pes repobladors provenguents de sa costa de Girona. A von encara avui resisteix qualque població amb aquesta característica, com Cadaqués.
Però pensar que es repobladors de totes ses illes, vengueren en sa seva inmensa majoria de Catalunya, i ademés d'una zona concreta d'aquesta, es simplement absurd. Ademés pensem que Menorca, va esser conquistada casi 60 anys después de Mallorca i també utilisa s'article salat.
Sense descuidar que el Sud de Catalunya i pocs anys més tard Valenci, també necessitaren repobladors. De von varen treure tal cantidat de població, si 80 anys antes no tenen gent per repoblar Tortosa o Lleida, recien conquistades an es moros, i después de conquistar Mallorca i Valenci encara se fan cartas puebla per repoblar altres puestos de Catalunya?. Hei ha un altra teoria que pareix molt més verosímil.
An es segle VIII, quand casi tota sa Península ha sucumbida a l'islam. Balears se manté dins des domini bisantí, però sofreix repetits atacs per part des moros. Això fa que des de Balears se demani sa protecció den Carlomagno, que ha conseguit aturar es moros an el Nord de sa Península, i ha creat lo que se va nomenar "la Marca Hispànica". Durant tot es segle IX, es Comdats Catalans, Occitània i ses Illes Balears formaran part des mateix ens polític i religiós, dedins s'Imperi Carolingi.
Balears pareix tenir una especial relació amb so Comdat d'Ampúries. Pareix esser que n'Ermenguer d'Ampúries va esser s'encarregat de sa protecció de ses Illes, per orde den Carlomagno. Hei ha constanci de que a s'any 813, n'Ermenguer, an es comanament de una flota carolíngia apostada a sa costa Balear, captura uns barcos pirates musulmans que passaven prop de Balears quand venien d'assolar ses costes de Còrsega i Serdanya.
Gracis an aquesta protecció, Balears va porer mantenirsè fora des domini àrab fins es segle X, que, coincidiguent amb so debilitament de s'Imperi Carolingi, es musulmans varen invair Balears.
S'invasió comensà a s'any 902 amb sa presa d'Eivissa i después de Mallorca, i a s'any 903 de Menorca, això va fer que a Mallorca, però sobre tot a Menorca tenguessen temps de preparar s'evacuació de tots aquells que varen tenir sa possibilidat de ferho. Tenguent en compte sa relació de Balears amb so Comdat d'Ampúries, sa zona més llògica a sa que fugir, seria precisament aquesta, i que coincideix amb sa zona a von existeix o va existir s'article salat.
Any 902, es musulmans invaeixen Eivissa i Mallorca. Desde Mallorca i Menorca sa població que va porer, va fugir principalmente cap an es Comdat d'Ampúries, duintsè amb ells es seu xerrar salat.
Amb tota probabilidat es catalans no mos varen dur "el parlar salat", varen esser ets habitants de Balears que fugiren des musulmans, quins varen dur es seu "xerrar salat" an aquella zona de Catalunya.
Mentres a Balears va passar lo mateix que a sa Península, a von s'inmensa majoria de sa població seguia seguent població nativa, i de sa mateixa manera que fa 100 anys a Mallorca hei havia un exèrcit i una administració en castellà, mentres s'inmensa majoria de sa gent xerrava mallorquí. S'exèrcit i s'administració d'aquest moment xerrarà àrab, mentres s'inmensa majoria de sa població xerraria es mallorquí d'aquell tiemps.
Hei ha informacions que diuen de que an aquells anys hi va haver un gran augment de població, an aquesta zona de lo que después seria Catalunya, però encara no he conseguit trobar documents fiables que ho demostrin.
En es litoral de Girona hei ha dues zones clarament identificables a von es seus accidents geogràfics son nomenats usant s'article salat. Una ès al Nord, a sa zona de Cadaqués i s'altra ès al Sud, entre l'Estartit i Palamós. Hei ha a sa costa de Girona d'altres punts nomenats en salat, però no estan concentrats com en aquestes dues zones. Això ès molt important, perque tot i que ses poblacions poren perdre o baratar sa seua llengo, es noms dets accidents geogràfics, romanen per segles. Això lo porem veure a Mallorca a von noms com Porto Petro, Campos o Llucmajor, son d'antes des moros, o a California a von ses ciudats, muntanyes o rius, segueixen conservant es seu nom hispano, o inclús nadiu americà.
An aquesta zona porem veure com aquests noms se concentren a sa costa, mentres desapareixen a mida que mos anam terra endins. Aquesta ès sa zona a von, amb tota seguredat, arribaren molts des mallorquins i menorquins que fugiren de s'invasió musulmana de Balears.
Ja sé que per més proves que aportem i apelació an es més mínim sentit comú, tant d'anys d'adoctrinamient i condicionamient catalanista fan impossible per molts porer acceptar lo evident.
Permitiumè utilisar un mètode que se nom "la navaja de Ockam", segons es qual, a igualdat de condicions s'explicació més sencilla sol esser sa més probable.
Per una banda tenim a mallorquins i menorquins que en fugir de s'invasió musulmana, a principis des segle X, desembarquen a diferents punts de sa costa de Girona, amb qui tenien vincles polítics i religiosos, duint sa seua llengo an aquesta zona. Ets habitants de sa qual sen havien retirat terra endins per por des freqüents atacs musulmans.
I per s'altra banda tenim a repobladors provenguens de sa costa de Girona, que después de sa conquista cristiana (any 1229), repoblaren totes ses illes, duint sa seva llengo a Balears, sa població de sa qual, havia estada asesinada o venuda come esclava.
Es problema d'aquesta última teoria ès:
- Que an aquell temps Catalunya encara s'estava repoblant.
- Que ademés aquests suposats repobladors varen venir d'una zona concreta de Catalunya.
- Que a tota aquesta zona de sa Catalunya feudal encara existien "els mals usos", amb sos que es senyor feudal impedia o dificultava que es seus serfs abandonassin ses seves terres.
- Que Menorca va romandre 60 anys después de sa conquesta de Mallorca seguent musulmana, i no obstant això es seus repobladors varen venir, suposadament, des mateix puesto que es de Mallorca.
- Que a Eivissa, después de sa matansa que va suposar sa seva conquista, va rebre població, principalment masculina, provenguent de Tarragona, com està documentat, i no mos oblidem que a Tarragona no se fa servir s'article salat.
- Que 8 anys después de Mallorca, Valenci també va esser conquistada i repoblada, i no obstant això no existeix cap nucli poblacional de "xerrar salat" provenguent de Catalunya.
Sense mencionar:
- Sa densidat poblacional.
- Sa total absenci de noms de poblacions catalanes a Balears.
- Una vestimenta pagesa que en res se pareix a sa catalana.
- Cases pageses que res tenen que veure amb Catalunya.
- O plats a sa gastronomia mallorquina inexistents a sa catalana.
I d'altres temes que abordarem an altres punts d'aquest treball.
Fíxat en s'imatge des mapa d'a dalt, com a sa costa de Cadaqués hei ha "Illa de Mallorca", aquí tenim un topònim que fa referenci a Mallorca. Sa veritat ès que domés ès un illot aferrat a sa costa. Hauriem de pensar que seguent mallorquins es que arribaren, ès molt raro que posassin es nom de sa seua illa an aquesta preda en mig de la mar.
Però si ho miras be, aquesta roca vista des d'a dalt, i amb un poc d'imaginació, si té cert parescut amb s'illa de Mallorca, amb sa badia de Palma inclosa.
També a sa costa de Girona hei ha "Sa Palomera", que segons ses cròniques de sa conquista, en arribar a Mallorca, ès a von primer se va intentar desembarcar però no se va porer perque ja havien arribades ses tropes musulmanes.
En es litoral de Girona hei ha d'altres topónims compartits amb sa costa balear com: Cala Fornells, Cala Torta, Es Jonquet, Cala Bona... Tenguent en compte que molts dets arribats a ses costes de Girona serien pescadors, seria normal que posassin noms propis de sa costa de Balears. Però aquests noms són massa genèrics com per porer concloure que fossin posats pes balears, tot i que tampoc ès descartable.
No obstant això repassant tot es litoral de Mallorca, no hei ha una sola referenci a Girona o Barcelona, excepte a sa zona de Pollensa, que explicarem més envant. I com ja hem dit tampoc hei ha topònims a s'interior de s'illa que recordin Catalunya.
Recordem que segons s'historiografia catalanista, es pobladors de Mallorca eren pagesos de l'Empordà, principalment. Pensar en uns suposats repobladors, que arriben a zones que han estat despoblades, que desconeixen es nom des pobles, muntanyes o torrents, i no posin noms que recordin an es seu lloc d'origen, es simplement absurt.
Recepta de cuina per fer, "cim i tomba". En aquest vídeo porem veure, i escoltar, a una senyora de Tossa de Mar (l'Empordà). Escoltantlà recorda es xerrar de Menorca, evidentement tants d'anys de separació, i es contacte amb la resta de Girona ha fet que sa llengo des refugiats de Balears hagi cambiat. Aquest vídeo serà un des pocs records que quedin des salat de l'Empordà, es catalanisme està fent desaparèixer qualsevol diferenciació amb so estandar català. Com desgraciadament està ocorreguent a Balears.
Això ès tret d'un foro .cat, aquesta ès sa realidat d'això que nomenen normalisació llingüística, sa desaparició de tot lo que no sigui s'estandar barceloní.
A la zona de Palafrugell quan jo era petit la majoria de gent salava. Ara s'ha perdut gairebé del tot, però queden els toponims: Sa Riera, Sa Tuna... Racó català
Vaig llegí a un article d'un professor de s'Universidat de ses Illes Balears (UIB), en Biel Ensenyat, que es 80% des pagesos mallorquins provenien de Catalunya.
Per desgraci, de sa mateixa manera que en es règim franquista hei havia historiadors franquistes que interpretaven s'histori a sa mida des franquisme. Ara tenim historiadors catalanistes que interpreten s'histori a sa mida des catalanisme.
Per mostra basta veure aquestes imatges. Balears formà part de s' Imperi Bisantí des des segle VI fins s'arribada des moros en es segle X. Segles después de sa caiguda se s'Imperi Bisantí, sorgiex en aquest mateix territori s'Imperi Otomà. Sa vestimenta de sa població bisantina amb tota probabilidat era semblant a s'otomana. Una vestimenta masculina que va porer esser adoptada per sa població de Balears en temps de s'Imperi Bisantí.
En aquest mateix article es nostro estimat professor, té sa barra d'insinuar que s'invasió des Regne de Mallorca a 1343 per part den Pere IV, rei de sa Corona d'Aragó, va esser desitjada pes poble mallorquí.
Sa traició des mercaders mallorquins va fer que un regne com es de Mallorca, amb una de ses millors escoles cartogràfiques d'Europa, que havia enviat missions d'exploració i conquista a ses Illes Canaris, que havia explorat sa costa africana i que segons s'historiador Rumeu de Armas, porien haver sigut es primers europeus, junt amb sos genovesos, en circunnavegar Àfrica. Se sumis en segles de foscor, miseri i pobresa dedins sa Corona d'Aragó.
200 anys después es descendents d'aquests traidors seran degollats en es Castell de Bellver durant ses revoltes pageses. Aquest professor ès una mostra més des nostro politisat i prodit sistema educatiu.
Sa repoblació de nous territoris per part des balears se va repetir segles depués. An es segle XVII, un important número de mallorquins se traslladaren a una zona d'Alacant per repoblarlà, a von encara avui, después més de 400 anys, se conserva es xerrar salat mallorquí i sa gastronomia de Mallorca. A von hi ès Catalunya a Balears?
S'EXCEPCIÓ: UNA POSSIBLE EXPLICACIÓ.
An ets anys 1960-1970, quand hi va haver una gran arribada d'inmigrants penínsulars (coloquialment forasters) a Mallorca. Se varen crear zones, sobre tot a Palma, a von sa concentració d'inmigrants era molt alta. Existien barriades com Son Gotleu o Son Cladera, a von domés s'escoltava xerrar foraster. Se donava es cas de multitut de familis que havien vengudes de sa mateixa regió i inclús des mateix poble, i que vivien a sa mateixa finca o molt pròxims. Això es totalment llògic, si jo he d'emigrar aniré prop de gent que jo conegui i que pugui ajudarmè, si ho necesit.
Això mateix passa ara a Son Gotleu, a von molts de forasters han estat substituits per senegalesos.
Lo mateix va succeir també a Nova York amb Little Italy o Chinatown.
Això va passar fa 50 anys i passa ara, aquí i a diferents puestos, per lo que es molt probable que passàs fa 700 o 800 anys.
Pollensa, al Nord de Mallorca, ès s'única zona de tot Balears a von no se fa servir s'article salat. Com hem explicat an es paràgraf anterior, probablement va esser poblada principalment per catalans i pot esser de sa mateixa zona de Catalunya.
A sa badia de Pollensa, hei ha una zona nomenada Manresa. Desconec quin es realment es seu origen, pot esser un llinatge de qualque persona important o pot esser se referesqui a sa població catalana des mateix nom o pot esser sigui degut a un altra motiu, que com ja he dit, desconec.
Podriem cercar una vinculació entre sa manca d'article salat de sa població, s'arribada d'inmigrants des de Catalunya, i sa ciudat de Manresa.
Indagant en ets arxius de s'histori descobrim una cosa interesant. A principis des segle XIV, Manresa era sa ciudat més important de Catalunya, después de Barcelona, i va experimentar un gran augment de població. Però entre 1333 i 1339 se varen produir uns anys de terrible sequedat:
"la situación era verdaderamente insostenible, al borde de la locura colectiva; incluso se pensó en devorar los cadáveres; los buitres revoloteaban sobre los tejados de las casas de campo y campaban a sus anchas, dándose grandes festines con el ganado muerto, y las tierras diezmadas y sin nadie que las cultivara; el abandono de las masías era constante y la ciudad perdió la mitad de sus habitantes". www.espaciomisterio.com
D'aquesta manera podríem concloure, que una important massa de població va porer venir de Manresa cap an aquesta zona de Mallorca en aquelles fetxes. (Evidentment això domés ès una suposició, documentada)
Un altre fet curiós d'aquesta zona de Balears.
A sa segona mitat des segle XVI (1550 - 1580), se varen donar una serie d'atacs de pirates turcs a ses costes de Balears.
Per conmemorar sa defensa de s'illa per part de sa població, se celebren festes a ses diferentes poblacions afectades.
Moros i cristians, Pollensa. Mallorcanatural Segons sa tradició, ets habitants de Pollensa
varen surtir a lluitar amb sos seus pijames.
No hei ha una certa similitut entre aquest suposat pijama
i es vestit pagès català?
Sa llengo mallorquina ès un tresor llingüístic, que encara conserva característiques medievals. No tan sol s'hauria de preservar, sinó que s'haurien de recuperar paraules i expresions que han quedades en desús o oblidades, substituides per altres expresions en català-barceloní, "un engendre llingüístic amb poc més de 100 anys", fabricat a Barcelona pes químic Pompeu Fabra.
LO QUE ESTAN FENT ES NOSTROS "ESTIMATS PALETOS CATALANISTES", ÈS COM BARATAR ES MOBLES CENTENARIS QUE T'HA DEIXAT SA PRADINA, PER UNES ESTANTERIES D'IKEA.
Español
English
